Entradas

Mostrando entradas de julio, 2011

carta a en Joan Busquets de regal al seu últim aniversari

Hola Joan No se que tens però espero que et milloris molt i molt i molt. I molt més ràpid del que t'hagin dit, perquè la salut esta dins del temps de cada escu i el teu temps només és teu!!! bé jo el que et volia dir des de fa molts dies, bé... messos... es sobre la combersa que vam començar al castell, i si sobre que volia fer, si de pallasso o de mare, o de actriu o de quina paraula esquella millor per descriure el que a mi m'agraderia ser de gran. El que em passa que no em vull tencar amb banda, i sempre he tingut por a que les portes es tanquin per alguna desició erronia, si no que les deixo totes obertes i d'eixò que es tanquin soles aquelles que es van quedant enrrera o que simplement ben mirat no triaria... així que molts cops, quan em sento orgollosa de ser pallassa, des del fons del meu cor, penso amb tu i tinc ganes de cridar-te des de l'altre banda del telefon!!! JOAN, HO HE TROBAT, SOC PALLASSAAAAAAAAAA!!!!!! però de cop m'agafa una por pr...

SOMRIURE AL PEU DE L'ESCALA DE HENRY MüLLER

Res no podia entelar la brillantor de l'extraordinari somriure del rostre trist d’august. A la pista aquell somriure adquiria una qualitat genuïna, es destacava, es magnificava, expressió de l'inefable. Simulació d'èxtasi, el súmmum de la incongruència. Cada nit se les arreglava per reproduir el drama de la iniciació i el martiri. Sense cap desig de reprendre la vida de pallasso, erro per aquest món, esme perdut, d’un lloc a l’altre. Sóc com una deixalla, tronc naufragi que va per el mon desconegut, no reconegut, a la deriva entre la generació a la qual he ensenyat a riure. En el meu cor no hi ha cap ressentiment, només una tristesa profunda, es una lluita constant per a contenir les llàgrimes. Ajudaré a muntar el tendall, estendre les grans catifes, instal·lar els accessoris, donar de veure els cavalls, i lligar-los. Lliurar-me a les mil feines, que s’espera de mi. Tot això és pur divertiment per mi. Això es pur divertiment i així m’oblido de mi i...