carta a en Joan Busquets de regal al seu últim aniversari

Hola Joan


No se que tens però espero que et milloris molt i molt i molt. I molt més ràpid del que t'hagin dit, perquè la salut esta dins del temps de cada escu i el teu temps només és teu!!!


bé jo el que et volia dir des de fa molts dies, bé... messos... es sobre la combersa que vam començar al castell, i si sobre que volia fer, si de pallasso o de mare, o de actriu o de quina paraula esquella millor per descriure el que a mi m'agraderia ser de gran.

El que em passa que no em vull tencar amb banda, i sempre he tingut por a que les portes es tanquin per alguna desició erronia, si no que les deixo totes obertes i d'eixò que es tanquin soles aquelles que es van quedant enrrera o que simplement ben mirat no triaria...


així que molts cops, quan em sento orgollosa de ser pallassa, des del fons del meu cor, penso amb tu i tinc ganes de cridar-te des de l'altre banda del telefon!!!


JOAN, HO HE TROBAT, SOC PALLASSAAAAAAAAAA!!!!!!


però de cop m'agafa una por prufunda molt i molt gran! I em faig enrera, com si una fueza superior tingues un respecte tant gran a aquesta paraula inmensa,... vol dir....


….POETA... UNIVERS.... ESPIRAL....CERCLE.... HUMANITAT.....FANTASIA..... SOMNIS.... SALVATGE.....


I és el que de fet tu hi estas enamorat, i jo, i molts amics teus i meus, i dels quals no par-ho de sentir-mi més aprop d'una familia, que gent com tu, s'esforça dia a dia a donar-li nom i so i força.


I així quedo sense dir-te el que ja te dit...

segueixo sense atrevir-me a creure que jo sóc tot això i que espero algun dia ser-ho i trobar altres portes plenes de noms, atributs i sorpreses... però sobre tot vull dir-te que


MOLTISSIMES GRÀCIES!!!!


per totes les oportunitats que m'has donat, que em dones, per l'amor que rebo de tú des de l'hunivers més proper i sobre tot gràcies per fer-mi pensar, crec que es el regal més enorme sobre el pallasso que mai ningu mai m'ha fet. Una gran, profunda i llarga reflecció que encara li queda debat entre les meves mil personalitats.... i és genial!!


no descarto ni descartare mai trucar-te un dia i dir-to ben alt.


JOAN, SÓC PALLASSSSSSSSSSAAAAAA!!!!!!!!!!


però li donarem temps al temps que és el més precios per tirar endevant



T'ESTIMO PALLASSSSSOOOOOOOOO .



alba

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

La Calidad de la Misericordia Peter Brook Shakespeare nunca utilizó sus personajes para anunciar sus pensamientos, sus ideas. Nunca impone su mundo al mundo que deja aparecer. Nunca juzga, daba multitud infinita de puntos de vista con su correspondiente plenitud de vida, dejando las preguntas abiertas tanto a la humanidad como a la inteligencia del espectador. Para hacer una pieza de Shakespeare le puedes poner todo el fuego del mundo, pero si falta un tempo general, un ritmo irresistible que llevase de una escena a otra. Yo aún no había aprendido que eso era la base de todo el teatro isabelino y, así, empezó un largo periodo de descubrimiento. Una obra de Shakespeare debe ser representada como una gran frase sinuosa, sin que acabe nunca hasta el mismísimo final. Como guiones de películas, donde cuando oyes las bobinas girar, se produce un movimiento con el que se capta la atención del espectador; éste tiene que mantenerse hasta el final del ultimo plano. Lo qu...
Leer más

David Mamet

Manifiesto El trabajo del actor de principio a fin consiste en llevar la obra al público. En teatro, el hábitat en que debe prosperar el artista es el público. Y las obras tendrán éxito o fracasarán según su capacidad para atraer a la clase media. Cabría afirmar que los verdaderos árbitros eran los críticos, pero con ello lo único que conseguiríamos sería remitir que los críticos servían para adivinar los gustos de los anunciantes de los periódicos, es decir de los consumidores, lo que es decir del público. Y una obra de tipo medio, para sobrevivir y poder recuperar la inversión, tiene prácticamente que llenar la sala durante quince semanas consecutivas. Lo que significa que ha de vender 1.200 butacas a un precio de 77 dólares cada una. Y pues el teatro ha acabado para vender a turistas y ricos incultos, porque ningún londinense adulto iría a ver las Joyas de la Corona, como ningún neoyorquino adulto iría a ver Mamma Mia! Porque hacerlo sería incurrir en lo culturalmente repu...
Leer más

Equador després de Pontós

La resta del cervell exprimit per convencer al futur que la vida no deia mentides. La sensació d'un amor impossible, només accépta la impossibilitat del teu pròpi cos, la bellesa inconcient del dia a dia Acceptar la realitat pot ser un gran que. deixar de buscar alicients que t'alimenten una ancietat inceciable. Com podries anelar un present d'arbre constant i estable? que deixa caure les flors, viu feliç i escolta la sabiesa de la pròpia existència... viure... riure... creixer... deixant caure les fulles del cansament, reneixer buscar la sort de la vivència amb els incondicionals els que saben que algun dia podran deixar els amors en rera L'amistat del poder creixer permenentment Morir permenentment Complir les exigències Complir el no donar fruits en va. Vols tenir fills? Hauras de acceptar el que ningú exepte: Que aquest món te sortida per tots els seus habitants! si us plau deixem existir en una pau interior que m'ajudi a la possibilitat de creixer al costat de ...
Leer más