Equador després de Pontós

La resta del cervell exprimit per convencer al futur que la vida no deia mentides.

La sensació d'un amor impossible,
només accépta la impossibilitat del teu pròpi cos,
la bellesa inconcient del dia a dia

Acceptar la realitat pot ser un gran que.

deixar de buscar alicients que t'alimenten una ancietat inceciable.

Com podries anelar un present d'arbre constant i estable?
que deixa caure les flors, viu feliç i escolta la sabiesa de la pròpia existència...
viure... riure... creixer... deixant caure les fulles del cansament, reneixer
buscar la sort de la vivència amb els incondicionals
els que saben que algun dia podran deixar els amors en rera

L'amistat del poder creixer permenentment
Morir permenentment

Complir les exigències
Complir el no donar fruits en va.


Vols tenir fills?

Hauras de acceptar el que ningú exepte:
Que aquest món te sortida per tots els seus habitants!
si us plau deixem existir en una pau interior
que m'ajudi a la possibilitat de creixer al costat de les persones que em resten.
Les persones que em poden donar la buidor!

Aprent de la buidor i no deixis perdre cap relació la cual sents un plaer absolut quan hi ha un silènci i una calma alegre.
Pau
Amor
Llibertat
Això sento al teu canto.

Comentarios

Entradas populares de este blog

David Mamet