carta d'amor al pallasso



Per què fer de pallasso?


… Pallassa?



Androginisme?

Llibertat?

Canvi social?

Sensació d'inadaptació?

Educació?

Criteri?

Per què?

No ho sé …

Em sento millor … més sincera . . . més jo

més forta …

... em sento …

m'obligo a escoltar-me

m'obligo a desxifrar-me

a entendre

entendre-ho

tot

res

allò

això

capgirada

Fins arribar sempre al mateix punt .


De no decidir res !

Ha passat!

I ja està.

Per què?

Perquè deu ser el meu deure …

El meu intercanvi social

el meu pròpi desvetllament i regal pels demés.

M'agrada crear espais

poesies vives

Fer sentir la gent dins del quadre

no com observadors ,

si no com a dialogistes

que opinin

que se sentin útils mentre juguem a jugar

a alliberar-se a compartir …

Per què no per nens?

Jo tampoc ho he escollit!!

perquè em busco …

a mi...

la meva nena perduda

perquè encara no en tinc!!!

perquè no els entenc …

ara...

perquè no m'interessa distreure'ls

perquè vull compartir

perquè no jutjo si és per nens o no!

No crec que el món sigui per a nens extra-protegits

no crec que se'ls hi pugui amagar res

no crec amb la seva innocència

crec amb la seva llibertat

amb les seves expressions

amb el seu poder


tan de bo siguéssim sempre esponges

on rebem les crítiques com a nens

indulgents però amb reflexió …

i aprendre més d'ells...

Això és simplement ser pallasso ? ? ?

Això és simplement viure d'un art ?

Qui aprèn de qui?



Mentre hi hagi moral

el bufó sempre podrà dubtar d'ella

Quan cadascú visqui d'un present canviant


mòbil

dubtós

fràgil

humà


llavors...


Potser el pallasso ja no farà falta!


I jo faig falta?


L'humà fa falta ! ! !


Siguem útils però no indispensables


la vida continua

i avui jo sóc això

pallassa?


Esta bé!

PAALLAAASSAAAA ! ! !


fa por dir-ho molt alt...


admiro massa els mestres per dir, que jo sóc un d'ells


admiro massa …


i no paro d'aprendre...


gràcies per fer-me partícip d'aquest projecte

gràcies per continuar amb una força innata que no sabem on ens porta

gràcies per fer-la real

gràcies per deixar-me seguir jugant


M'ENCANTAAAAAAAA

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

La Calidad de la Misericordia Peter Brook Shakespeare nunca utilizó sus personajes para anunciar sus pensamientos, sus ideas. Nunca impone su mundo al mundo que deja aparecer. Nunca juzga, daba multitud infinita de puntos de vista con su correspondiente plenitud de vida, dejando las preguntas abiertas tanto a la humanidad como a la inteligencia del espectador. Para hacer una pieza de Shakespeare le puedes poner todo el fuego del mundo, pero si falta un tempo general, un ritmo irresistible que llevase de una escena a otra. Yo aún no había aprendido que eso era la base de todo el teatro isabelino y, así, empezó un largo periodo de descubrimiento. Una obra de Shakespeare debe ser representada como una gran frase sinuosa, sin que acabe nunca hasta el mismísimo final. Como guiones de películas, donde cuando oyes las bobinas girar, se produce un movimiento con el que se capta la atención del espectador; éste tiene que mantenerse hasta el final del ultimo plano. Lo qu...
Leer más

David Mamet

Manifiesto El trabajo del actor de principio a fin consiste en llevar la obra al público. En teatro, el hábitat en que debe prosperar el artista es el público. Y las obras tendrán éxito o fracasarán según su capacidad para atraer a la clase media. Cabría afirmar que los verdaderos árbitros eran los críticos, pero con ello lo único que conseguiríamos sería remitir que los críticos servían para adivinar los gustos de los anunciantes de los periódicos, es decir de los consumidores, lo que es decir del público. Y una obra de tipo medio, para sobrevivir y poder recuperar la inversión, tiene prácticamente que llenar la sala durante quince semanas consecutivas. Lo que significa que ha de vender 1.200 butacas a un precio de 77 dólares cada una. Y pues el teatro ha acabado para vender a turistas y ricos incultos, porque ningún londinense adulto iría a ver las Joyas de la Corona, como ningún neoyorquino adulto iría a ver Mamma Mia! Porque hacerlo sería incurrir en lo culturalmente repu...
Leer más

Equador després de Pontós

La resta del cervell exprimit per convencer al futur que la vida no deia mentides. La sensació d'un amor impossible, només accépta la impossibilitat del teu pròpi cos, la bellesa inconcient del dia a dia Acceptar la realitat pot ser un gran que. deixar de buscar alicients que t'alimenten una ancietat inceciable. Com podries anelar un present d'arbre constant i estable? que deixa caure les flors, viu feliç i escolta la sabiesa de la pròpia existència... viure... riure... creixer... deixant caure les fulles del cansament, reneixer buscar la sort de la vivència amb els incondicionals els que saben que algun dia podran deixar els amors en rera L'amistat del poder creixer permenentment Morir permenentment Complir les exigències Complir el no donar fruits en va. Vols tenir fills? Hauras de acceptar el que ningú exepte: Que aquest món te sortida per tots els seus habitants! si us plau deixem existir en una pau interior que m'ajudi a la possibilitat de creixer al costat de ...
Leer más