fratellini 2006

busqueda de que es un pallasso després de llegir varis autors.

El pallasso en el circ.

Personatge espectacular que viu en un suspens permanent, fins l'ultim segon, on la caiguda indispensable arriba sempre imprevisible-ment.

Alimenta les seves raons al costa metafisial de l'absurd per exprimir les seves bones i dolentes accions, els seus tabús, hipocresies, inconseqüències.

Si l'espectador s'identifica al personatge, comparin les bones i dolentes accions, vivint amb ell les seves revoltes i les seves adoracions, si funcionen amb aquest intercanvi de sensibilitat, el pallassos ha guanyat.

Amb una capacitat de provocació, una identitat política, necessitat de justícia.... el pallasso utilitzant la seva veu, el seu cos, la seva gestualitat, el cant, la mascara, l'acrobàcia i sabent caure tot tocant un instrument.

Una disciplina molt precisa i molt rigorosa, com si no s'improvises. Cal una natura, un saber fer, molta imaginació, experiència i molta memòria.

Un pallasso ha de poder substituir a tothom, però ell és insubstituïble.

L'art del pallasso es com una especie d'esperanto que travessa totes les fronteres.

Perquè plora amb els peus, fa imaginar ocells que volent alts, ballant amb les orelles i sempre siguen divertits. Sigues divertit i fes el que tu vulguis.!!!

recomençar sempre des de zero, redescobrir, no decidir mai. Sense projectar-se al futur, sense saber res.

Un home o una dona, on és un i on és l'altre. A vegades ens diem, finalment prefereixo no haver d'escollir. I després si sóc dona, no me'n podré aprofitar, però el veritable problema es la primera veritat.

Al pallasso dins del teatre de varietats

a traves dels seus trucs purament espectaculars, l'absència de lògica o una d'una lògica apreuada a l'absurd el transporta fins a una comicitat suspesa d'una vivència tràgica.

El riure provocat per el pallasso és a la vegada una revolució, una provocació, una alliberació. Fa bascular el teatre cap a l'expressió d'un món tràgic, i a la vegada un món ple de fantasia esbojarrada. L'enriquiment del seu talent poètic, de la seva imaginació verbal. Es com una revaloració de l'actor polivalent., però no psicològic, amo del seu cos i de la seva veu.

Reimplantant el ritme dins de totes les seves possibilitats.

El teatre es dirigeix cap a uns espectacles frescos amb llibertat on no escandalitze ningú, només es vol expressar el més clar possible amb tots els seus processos a la porta. En aquest sentit, el pallasso realitza aquesta funció per les arts dels somnis.

Els homes de teatre alemany alimentats per schopenhauer i Nietzche, han vist al circ i a les varietats la possibilitat de crear una imatge de l'impèri i monstruosa de l'imperi agonitzant.

Son els alemanys i els russos els primers a abordar el teatre aquest problemes i seguidament processats i perseguits pels motius ideològics.

Va ser el control i l'expressivitat corporal, sobre totes les seves formes, amb l'actor grotesc i la comissi tat del pallasso, la fascinació del ritme que varen ser introduïts per salvar-se.

Regenerant el teatre i introduint-lo dins de la dinàmica d'un món urbà contemporani.

Qualsevol pesa o posada en escena inspirada a l'art del pallasso o jugant amb les tècniques que arribaven del músic hall.

Explica els tremolors d'una societat en mutació, la tragèdia del món, d'incertesa ansiosa del futur utòpic.

Es redueix l'espai de joc, el mínim gest i l'efectivitat del gag esta descomposta, la transposició de la pantomima de els titelles a la escena.

L'atracció dels artistes d'avantguarda cap el clown i el circ.

Un microcosmos social, de l'imatger ancestral de l'home, la unió entre el món modern i l'imaginari, barrejat del món ostíol de la natura. El pes i la força de gravetat. Obstacles a partir dels quals s'estableixen les lluites de l'home i per tant la seva grandesa.

L'acció teatral que pren vida dins d'un espai circular. No pot en contrari esperar cap intensitat agressiva.

Tota l'acció esta constantment enviada cap un centre de gravetat.

Es en el univers en rodó, il·luminat però envoltat d'ombres, al qui li devem l'efecte de melancolia.. el món llunàtic de la carpa de circ.

Crea imatges poètiques que produeixen una màgica fabulista.

L'imatge del pallasso esta dins del circ, el model de sensibilitat teatral, l'imatge d'una espurna espiritual, l¡objectivitat de una manera de esta davant del món i de les coses.

L'escull selectiu de ser pallasso es reduiria doncs a una moderació de l'esperit.

En definitiva, una especia de aven-guarda constant, revela sobre tot l'irracional per sobre de l'ordre lògic del pensament burges i instaurat per el sistema productiu capitalista de les grans industries.

El pallasso esdevé una afirmació de la revolta corresponent a l'idiologia anarquista que neix conjontament a una revolta socio-plolitica o socio-cultural de trencaments com van ser el futurisme o el dadaisme.

Com l'escrit de fellini, l'august es forçosament aquell de la resposta perpetua. I aquí exposa el conflicte etern entre el pallasso blanc i l'august. En tant a una reivindicació a la llibertat.

D'utopia revolucionaria a traves del riure.