Grotowski – teatre de les 13 files

espectacles per màxim 30 persones

teatre i més allà

vol alumnes que traicionin el mestre amb grandesa, estimulats per la seva pròpia naturalesa.

Creu que és el llenguatge esgotat i corrupte de l'actualitat el que porta molts artistes a cercar la transcendència, l'espai buit, el silenci, a rebutjar sovint els espectadors.

Aquesta ha estat l'actitud de Duchamp, Cage, Beckett, Rimbaud, Wittenberg, Valdré, Rifle, Gallinaire, Bergant, Reats...

també els artistes del landa art o l'arte povera. Tots han contribuït a re-inventar el projecte d'espiritualitat.

¿aquest teatre mític serà un substitutiu del que la religió, per molts homes d'avui, ja no pot satisfer?

Aquest treball hauria estat l'evolució natural d'una obertura espiritual. Considera l'espiritualitat com un camí cap a la interioritat humana en què es passa del conegut al desconegut. Del visible a l'invisible.

Una tensió secreta que va més enllà del valor artístic i social de l'espectacle, cap a una religiositat ( no religió) vinculada al fet d'escoltar-se.

Un set de transcendència que està impregnada de transgressió, de violació d'imatges i de tabús.

Parlem d'energia... això no apartany a cap església, a cap secta, a cap ideologia. És un fenomen que cadascú pot experimentar.

Un contacte directe cap a la conquesta del coneixement.

Vaig descobrir que satisfent-me era menys fructífer que estudiar la possibilitat d'ajudar a altres perquè se satisfessin a si mateixos. No és una forma d'altruisme. Al contrari, és una aventura encara més gran.

L'actor torna a néixer, no tan sols com actor sinó com a home, i amb ell jo torno a néixer.

Penso que aquest tipus de recerca va existir molt freqüentment fora del teatre, tot i que de vegades també va existir en alguns teatres. És el camí de la vida i del coneixement. És molt antic.

Es rebutja definitivament la funció d'entreteniment, característica del teatre més comercial.

Quan menciono el ritual, no em refereixo ni a una cerimonial ni a una festa; encara menys a una improvisació amb la participació de gent de l'exterior. No es tracta d'una síntesi de diferents formes rituals provinents de diferents indrets del món. Quan em refereixo al ritual, parlo de la seva objectivitat.

Argumentar la sensibilitat del cos i despertar la ment.

Cos-memòria.

El teatre és un vehicle, un mitjà d'auto-estudi, d'auto exploració, una possibilitat de salvació.

El performer, amb majuscules, és un home d'acció. No és algú que interpreta el paper d'un altre. És l'actuant, el sacerdot, el guerrer: està fora dels gèneres estètics. El ritual és performance, una acció acomplerta, un acte. El ritual degenerat és espectacle.

No espero descobrir alguna cosa nova sinó alguna cosa oblidada. Una cosa tan antiga que invalida totes les distincions entre gèneres estètics.

El que es transforme en un cos de l'essència, el que recupera una corporalitat antiga, el que veu que està veient i sent que està sentint.

Quan la gracia et porti... no l'interrompis.