pròleg de esperant Godot

Tot esperant Godot


drama sense argument i sense acció; creant una tensió entre absurda i realista, entre humana i simbòlica, d'una poesia agra i violenta.


No passa absolutament res.


Esperant Godot és una espera lenta i difícil, per omplir-la d'un diàleg absurd sobre tot i sobre res.


Inventes accions per tenir l'impresió d'existir. Esperant algú que mai no vindrà. Per mantenir la remota esperança d'un lligam que encara pot unir-nos a la vida... el missatger que anuncia que Godot vindrà demà.


Suïcidi?


Els personatges decideixen de marxar, però no es mouen.

Són figures de circ, la situació espiritual de l'home abandonant al seu destí.

Representants de la raça humana, sumeris a la llarga espera de la vida, sols, avorrits i desesperats.


Han de omplir el buit que els envolta amb jocs i amb paraules. L'home no pot pensar, el terrible és haver pensat, per això parlem per no haver de pensar.

L'home ha d'actuar, s'ha d'embriagar amb la paraula, cal oblidar la nostre existència, el nostre abandó.

Comentarios

Entradas populares de este blog

David Mamet

Equador després de Pontós