libros resumidos y poemas varios

sabies que la turmenta sempre s'acaba quan les paraules es retroben? Sabríem retrobar la sensació allà on la vam deixar? Escóltem unes paraules i després oblídem tornaré a saber que pinto en aquesta turmenta tornaré a poc a poc a construir-la la convivència la realitat que comprova que la sinceritat es abstracte però permet finalment un moment de pau pregúntem... i respon. Pregúntem que si tot el que he viscut ha sigut en va. O si l'etern retorn no és una imatge congelada d'un passat inexistent mai tornarem a ser el que érem però si podrem recordar el que varem ser retrobats dins l'imatge dins del somni enterrat soterrat en la tenebra de poder ser simplement ser simplement formar par d'un univers infinit un univers planetari comprovem les paraules comprovem els silencis analitzem sense viure en l'ara un abisme eclèctic somriurem així les alteracions de l'inconformisme etern? Subscriurem el nostre nom despès de la tempesta llarg...

la vida descansa sobre la apariencia: el arte, il·lusiónes opticaa, necesita pués de prespectiva i error. és una cosa escencialmente inmoral. la moral es pues una voluntad de la negación de la vida. un individuo dentro de un mundo de dolor que permanece intocable y sereno... entonces aparece el agradable extasis que se eleva de lo más profundo del hombre hasta mantenerse en un profundo olvido de si mismo. esta pasando por delante nuestro el huracan de la vida, ardiente de sueños... el hombre ya no és un artista es una obra de arte. en sus gestos, sus miradas no esta hablando toda la felicidad de la sabiduria de la existencia al mismo tiempo que su belleza.

espectacles per màxim 30 persones teatre i més allà vol alumnes que traicionin el mestre amb grandesa, estimulats per la seva pròpia naturalesa. Creu que és el llenguatge esgotat i corrupte de l'actualitat el que porta molts artistes a cercar la transcendència, l'espai buit, el silenci, a rebutjar sovint els espectadors. Aquesta ha estat l'actitud de Duchamp, Cage, Beckett, Rimbaud, Wittenberg, Valdré, Rifle, Gallinaire, Bergant, Reats... també els artistes del landa art o l'arte povera. Tots han contribuït a re-inventar el projecte d'espiritualitat. ¿aquest teatre mític serà un substitutiu del que la religió, per molts homes d'avui, ja no pot satisfer? Aquest treball hauria estat l'evolució natural d'una obertura espiritual. Considera l'espiritualitat com un camí cap a la interioritat humana en què es passa del conegut al desconegut. Del visible a l'invisible. Una tensió secreta que va més enllà del valor artístic i social de l...

no crec que hi hagi ni bé ni malament en l'art. Com no hi ha prínceps blaus per a tothom... ni amors perfectes per la vida llarga. És algo molt personal el que proposo i qui pot dir on és la bellesa de la imperfecció? Amb un amic em establer un diàleg ho trobo a faltar amb aquest nou espectacle... crec que he desconcertat més que res.... sobre tot a aquells que admiro... no se... jo visc amb el teatre... somio amb els espectacles, disfruto de imaginar-los i de convertir-los en palpables... i aquest en especial... no em pregunto si m'agrada o no... de moment nomes el vaig fent, em desxifro a través seu... em connecto amb una part perduda de la meva família, que de fet és dins meu. Un dol. Una por. I m'agrada compartir amb la gent, la vida l'entenc una miqueta més. Em fa més rica m'apropa al coneixement. M'apropa a la calma a la llibertat de viure tranquil·la. Una abraçada us deixo amb l'intercanvi de cartes el espectáculo del SAT, ...

Tot esperant Godot drama sense argument i sense acció; creant una tensió entre absurda i realista, entre humana i simbòlica, d'una poesia agra i violenta. No passa absolutament res. Esperant Godot és una espera lenta i difícil, per omplir-la d'un diàleg absurd sobre tot i sobre res. Inventes accions per tenir l'impresió d'existir. Esperant algú que mai no vindrà. Per mantenir la remota esperança d'un lligam que encara pot unir-nos a la vida... el missatger que anuncia que Godot vindrà demà. Suïcidi? Els personatges decideixen de marxar, però no es mouen. Són figures de circ, la situació espiritual de l'home abandonant al seu destí. Representants de la raça humana, sumeris a la llarga espera de la vida, sols, avorrits i desesperats. Han de omplir el buit que els envolta amb jocs i amb paraules. L'home no pot pensar, el terrible és haver pensat, per això parlem per no haver de pensar. L'home ha d'actuar, s'ha d'embriagar amb la...

busqueda de que es un pallasso després de llegir varis autors. El pallasso en el circ. Personatge espectacular que viu en un suspens permanent, fins l'ultim segon, on la caiguda indispensable arriba sempre imprevisible-ment. Alimenta les seves raons al costa metafisial de l'absurd per exprimir les seves bones i dolentes accions, els seus tabús, hipocresies, inconseqüències. Si l'espectador s'identifica al personatge, comparin les bones i dolentes accions, vivint amb ell les seves revoltes i les seves adoracions, si funcionen amb aquest intercanvi de sensibilitat, el pallassos ha guanyat. Amb una capacitat de provocació, una identitat política, necessitat de justícia.... el pallasso utilitzant la seva veu, el seu cos, la seva gestualitat, el cant, la mascara, l'acrobàcia i sabent caure tot tocant un instrument. Una disciplina molt precisa i molt rigorosa, com si no s'improvises. Cal una natura, un saber fer, molta imaginació, experiència i molta memòr...

la meva millor amiga espectacle final de l'escola dimitri de suissa ritual tragicòmic busquem alguna cosa...en nosaltres... que ens purifica t'estimoooo dossier Laia: Ix Chel: 

 Ix Chel és una Deessa de la cultura Maia. Deessa de l'art i de la guerra. 
Com la personalitat d'aquesta figura mitològica, el personatge encarna la seva força i el seu coratge per afrontar els seus propis límits i les seves pors dins d'un viatge de transformació. 
 Encara que la temàtica de l'espectacle no es basa en un particular genere de sexe, l'espectacle és una proposta d'encortagement a afrontar certes actituds establertes davant la vida. 
 Ens trovem en un moment de la historia on la part femenina de la humanitat ha de ser examinada aixi que poguem continuar a evolucionar com a especie. 
 Encara que la feminitat és un valor que es basa en l'amor i la protecció de la vida, l'espectacle proposo també una feminitat caracteritzada de força, poder i coratge, cont...

el proceso creador de la vida exteriorización de la vida de l'espiritu humano el exibicionismo es lo peor de nuestro oficio lo malo fue coquetear con el publico y no tener claro lo que queria decir no se hace teatro por la poupalirad, éxito o hacer carrera es una función social, hemos de cuidarnos de los que quieren explotar nuestro arte o hacer carrera. Aprovechan la ignorancia de unos, el mal gusto de otros, recorren a favoritismos, intriga y otros medios que nada tiene que ver con la creación. Debemos luchar contra ellos con la mayor energia, hasta expulsarlos de la escena. Crear la vida del espíritu humano del papel y la obra y encarnar artísticamente esta vida en una forma teatral bella en estas palabras se encierra el ideal del artista verdadero canto, dicción, gimnasia, ritmo, movimiento plástico, balé, esgrima, acrobacia. Todo lo que se hace en escena debe hacer-se para algo. En la escena siempre hay que hacer algo Drama=> la acción que se esta realizando ...

David Mamet verdadero y falso Necesitamos llevar inmediatez a la interpretación actuar no es una profesión fina el público teme por su alma el actor está en el escenario para comunicar la obra al público. Ése es el principio y el final de su trabajo. Para hacerlo el actor necesita una voz potente, una buena dicción, un cuerpo dúctil y bien proporcionado y una comprensión rudimentaria de la obra. No hay nada en el mundo menos interesante que un actor en el escenario envuelto en sus propias emociones. El mismo acto de luchar para crear un estado emocional en él le saca de la obra. El actor no necesita “convertirse” en el personaje el mago crea una ilusión en la mente dl público. Eso es lo que hace el actor. La idea así creada es mucho más fuerte, más efectiva que simplemente “seguir al protagonista” es superior porque es el espectador el que crea la idea. No podemos controlar nuestros pensamiento, ni podemos controlar nuestras emociones. Pero quizá “ el control de las...

Per què fer de pallasso? … Pallassa ? Androginisme? Llibertat? Canvi social? Sensació d'in adaptació ? Educació? Criteri? Per què? No ho sé … Em sento millor … més sincera . . . més jo més forta … ... em sento … m'obligo a escoltar-me m'obligo a desxifrar-me a entendre entendre-ho tot res allò això capgirada Fins arribar sempre al mateix punt . De no decidir res ! Ha passat! I ja està. Per què? Perquè deu ser el meu deure … El meu intercanvi social el meu pròpi desvetllament i regal pels demés. M'agrada crear espais poesies vives Fer sentir la gent dins del quadre no com observadors , si no com ...